Robatori, estafes i IRPF

Si durant l'any heu patit algun robatori o estafa de diners (un robatori al carrer o al domicili, un reintegrament no autoritzat del vostre compte, un ús fraudulent de la vostra targeta de crèdit...), podeu comptabilitzar l'import sostret a la vostra declaració de la renda com a pèrdua patrimonial (sempre que no pugueu recuperar-lo a través del banc o la policia, per exemple). En aquests casos, a més:

• Si teniu una assegurança que cobreix les quantitats sostretes, només podreu computar la part no coberta per la companyia asseguradora.

• Haureu de justificar la sostracció amb les proves de què disposeu (denúncia policial, part de lesions –si es tracta d'un robatori amb força–, extractes bancaris, etc.).

En el cas que alguna propietat hagi estat robada (joies, rellotges, telèfons mòbils, electrodomèstics...), la quantificació de la pèrdua és més difícil:

• Aquesta pèrdua serà la diferència entre el valor d'adquisició (que s'ha d'acreditar mitjançant factura, rebut de compra o similar) i la depreciació que hagin patit els béns (vegeu la vida útil del bé segons el fabricant, per exemple).

• Si els béns no tenen una vida útil definida (per exemple, un rellotge de luxe o una joia), computeu com a pèrdua el valor de mercat que tenien en el moment de la sostracció, però amb el límit màxim del valor d'adquisició.

També podreu calcular una pèrdua si heu satisfet alguna suma per algun bé o servei que finalment no us van lliurar o prestar. En aquest cas, haureu d'iniciar prèviament un procediment judicial d'execució contra el venedor, i la pèrdua serà computable transcorregut un any des de l'inici d'aquest procediment.

Aquestes pèrdues s'integren en la base general de l'IRPF, on es compensen amb altres guanys de la base general; i, si aquests no existeixen o no són suficients, amb la resta de les rendes de la base general de l'IRPF –de treball, lloguer, etc.–, amb un límit anual del 25% d'aquestes. Si després d'aquesta doble indemnització encara queden pèrdues no compensades, aquestes es compensaran a l'IRPF dels quatre anys següents, en el mateix ordre i amb el mateix límit.